Ressenya de "Soñando las playas" a la revista 440classica.cat

Els poetes de la Generació del 27 continuen actuant com un estímul per a la creació de primera magnitud. Dos dels escriptors més prominents d'aquell grup, Federico García Lorca i Rafael Alberti, són molt presents en aquest treball de debut de la soprano Elisabet Gimeno, concebut com un viatge cap al mar. L'itinerari arrenca amb l'aire juganer de les cançonetes infantils, concretament de les Cinco canciones para niños y dos profanas, del mexicà Silvestre Revueltas, on s'inclouen algunes tonades populars que va harmonitzar i divulgar García Lorca, i que de la mà del poeta de Granada han saltat a camps diversos com el flamenc i la cançó d'autor. Després, Gimeno ens duu fins a les Canciones playeras, que el músic alacantí Óscar Esplá va compondre a partir de textos d'Alberti, plens de proverbial vivesa popular i gràcia gaditana, incorporant amb generositat a les partitures els aires afandangats de la música popular que va des de Màlaga fins a Alacant. La tercera etapa d'aquest disc mariner és el cicle de cançons L'amor incert, del violinista i compositor Xavier Turull, a partir de dos poemaris de Rosa Leveroni. I finalment, tornada als versos de Rafael Alberti, en aquest cas a un dels seus llibres més populars, Marinero en tierra, a través de les musicacions que en va fer Rodolfo Halffter. (Jordi Martí i Fabra., 440classica.cat, nº22) 

Barcelona, homenagem a Ferrer, Ascaso e Durruti

“Este ano de 2011 a homenagem a Francisco Ferrer i Guardia, Buenaventura Durruti e Francisco Ascaso no cemitério de Montjuic foi celebrada de maneira muito diferente dos anos anteriores, ainda que, como sempre, ressaltou a fraternidade entre os assistentes... A nossa querida amiga Elisabet Gimeno (soprano) cantou: Las horas de la vida, canção sefardita; Seguidillas del Requiem Eternam, de Fernando Sor (letra humorística anti-clerical); Anda jaleo (harmonização de Federico García Lorca). Esta última cantava-se nas frentes de guerra da República. Acompanhou no seu delicado e escolhido canto o conhecido guitarrista José Uribe. A nossa sorpresa foi grande e agradável ao escutá-los tão chegados a esta homenagem.” (Joaquina Dorado, A Batalha, Lisboa, nº 247,Ano XXXVIII).